Xus Estruch: Presentadora del Festival

Graduada, destacada en interpretació i llançada fulgurantment a la popularitat a travès del seu monòleg de "La Peixetera" o de la seva participació en el "Gluos" de Dagoll Dagom, la Xus ha estat sempre una actriu xafardera i tasta-olletes que ha ficat el nas a tots els forats que ha pogut. Ha intervingut a diferents espectacles i ha posat en peu, amb companyia pròpia, un muntatge en clau futurista: "Territori privilegiat", i un altre monòleg amb un aire de cabaret literari: "Lluna de mel a Oregon". Per la seva feina reconeguda, però també pel seu caràcter, Xus Estruch és una de les celebritats del teatre català, que més adhesions personals és xapaç de recollir. Aquest any tindrem l'honor de tenir-la entre nosaltres com a presentadora del Festival.

Tortell Poltrona: Post-clàssics

"Post-clàssics" presenta un resum post dels clàssics moments dels clowns, acosenguint elevar cada entrada clàssica, cada gag etern a un descobriment, a un invent del món. Un invent al qual dóna dinamisme i efectismes, algunes vegades excesivament estridents, però que compensa amb silencis com lloses que preludien la sensibilitat emotiva. Remou l'espectador, en la seva contemplació de la desgràcia de l'altre com a element de diversió. Carlos Gil..

Clown: Tortell PoltronaPianista: Victor Amman

T de Teatre: Criatures

Després de donar la seva especial visió del món femení i masculí amb els seus anteriors espectacles "Petits contes misògins" i "Homes", l'última parida de T de Teatre posa la seva mirada del còmic, burleta, àcida i mordaç en el món de la infància, amb disset escenes que ens mostren la terrible distància que separa, de vegades, els grans dels petits.

Actrius: Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez i Àgata Roca

Microband: Doremifasollasizú

ZU, l'última nota, no existeix o almenys això sembla... La Microband, de fet, no ha assegurat la seva existència concreta. Instruments musicals i objectes comuns semblen plastilina en les mans dels dos artistes: com fang tou que es deixa modular per donar vida a efectes surrealistes i demencials. Consisteix en una comicitat feta de contrasentits: la música, vertedera primadonna de l'espectacle, amb el seu llenguatge universal, crea resultats divertits. Heu aquí, doncs, revelat el secret ZU: recrear sempre i contínuament l'originalitat també còmica de la música. El duo italià s'arrisca a posar en escena un espectacle encantador, ric de punts nous o refinats, tots ells calibrats en el punt just.

Músics: Luca Domenicali i Danilo Maggio

Habbe i Meik: Nez en moins

La força d'aquest duo és saber observar els altres en les seves idees quotidianes. Virtuosos de l'humor i de la tendresa, aquests dos artistes, durant 8 anys, han donat la volta al món, actuant en les grans escenes internacionals. Aquestes màscares recorren la gamma més completa d'expressions i personatges humans, jugant amb escales, maletes, edredons i altres objectes quotidians. Les dues siluetes mestres disfressades amb màscares grotesques, interpreten una sèrie de personatges ingenus, somiadors o enamorats dels defectes, els quals, s'enfronten amb els petits esdeveniments mesquins i inesperats de la vida quotidiana. Habbe i Meik passegen una lupa d'augment sobre el burlesc de la vida i tornen a donar la pantomima, les seves lletres noves.

Actors: Hartmut Ehrenfeld i Michael Aufenfehn

Gila: La vida, las cosas y la Gente

Una vegada, després d'una actuació meva a Santiago de Compostela, vaig coincidir amb Adolfo Marsillach en el Restaurant Vilas. Li vaig fer aquest comentari: "Adolfo, després de 50 anys de treballar amb això començo a qüestionar-me si el que jo faig serveix per alguna cosa, perquè el meu avi, que ere ebenista, feia una taula i servia per menjar, per estudiar, per jugar al tute o al dòmino, per escriure cartes o senzillament per col·locar-hi un gerro amb flors; però el que jo faig, realment serveix per alguna cosa?" Ell em va contestar que el que jo feia era molt important, perquè fer riure a la gent no està a l'abast de qualsevol, i el riure és la millor teràpia per la salit mental. Crec que les paraules de'n Marsillach, i els somriures que em regala molta gent de totes les edats en els carrers m'han estimulat per continuar insistint en aquest "fer humor".

Miguel Gila

Golden Apple Quartet: Sin Cuatro Instrumentos

És un espectacle basat en la música de qualitat posada al servei de quatre veus que sonen amb una gran perfecció i amb un repertori en el que predomina la mñusica Godspell sense que hi falti, però, boleros, salsa... La música i les seves increïbles veus es barregen amb un humor fi, elegant, subtil i ben aconseguit. Amb aquests elements i una posada en escena impecable es configura el seu espectacle en directe, en el qual no queda res a l'atzar.

Veus: Enrique Otxoa -Kike-, Eduardo Errondosoro, Loyola Garmendia, Cruz María Larrañaga -Larra-

The Flying Dutchmen: Acrobàcia

Un lliure flux dels més sorprenents trucs acrobàtics sedueixen tot tipus de públic, sense importar l'edat o el continent. Michael Hesseling, malabarista d'Amsterdam, un Mozart de la seva professió. Jean-Michael Paré, espectacular monociclista. Els dos "holandesos voladors" han actuat a Canadà, Japó, Estats Units, Corea, Alemanya, Austràlia, Holanda, Israel, Itàlia, Suïssa i França.

Actors: Michael Hesseling i Jean-Michael Paré

Agrupació Musical del Maresme: Banda del Festival

Aquest any, la música correrà a càrrec de l'Agrupació Musical del Maresme, que va npeixer a Mataró fa uns quants anys per realitzar la música de Banda al carrer i en les festes populars. L'esforç conjunt de músics d'ofici, afeccionats i joves estiudiants ha fet possible la creació i manteniment d'una banda de música, qua amb vocació comarcal, va començar a sortir pels carrers de la ciutet. El creixement de la formació en els darrers anys ha estat important, tant pel que fa al nombre de músics, com en la millora de la qualitat musical que ha permés abordar programes de concert i de ball de Banda, i que ha portat el nom de la ciutat i de la comarca arreu de Catalunya.

Direcció: Emilio Serrano