Una vegada, després d'una actuació meva a Santiago de Compostela, vaig coincidir amb Adolfo Marsillach en el Restaurant Vilas. Li vaig fer aquest comentari: "Adolfo, després de 50 anys de treballar amb això començo a qüestionar-me si el que jo faig serveix per alguna cosa, perquè el meu avi, que ere ebenista, feia una taula i servia per menjar, per estudiar, per jugar al tute o al dòmino, per escriure cartes o senzillament per col·locar-hi un gerro amb flors; però el que jo faig, realment serveix per alguna cosa?" Ell em va contestar que el que jo feia era molt important, perquè fer riure a la gent no està a l'abast de qualsevol, i el riure és la millor teràpia per la salit mental. Crec que les paraules de'n Marsillach, i els somriures que em regala molta gent de totes les edats en els carrers m'han estimulat per continuar insistint en aquest "fer humor".
Miguel Gila